Calçotada a cavall 2016 - Federació Catalana de Turisme Eqüestre

 
FEDERACIÓ  CATALANA  DE  TURISME  EQÜESTRE
Carrer Montseny, s/n Masia de Can Ratés
08398 - Santa Susanna
Barcelona
FEDERACIÓ  CATALANA  DE  
TURISME  EQÜESTRE
Anar al contingut

Menú principal:

Calçotada a cavall 2016

Novetats
 

EXCURSIÓ HIPOGASTRONÒMICA

 
 
Ens trobem a les 8 del matí amb dos companys, en Miquel Casas i en Jep Tapias i fem ruta cap a Navàs. Parem a recollir dos companys més, Miguel Peinado i la seva filla Laura, i anem fent via sense problemes fins al nostre destí. Som 10 (segons la numerologia, és el número del líder, el qui porta grups, bon dirigent) , i la Txell, que és la nostra guia, acompleix perfectament la seva missió: hospitalària, segura, divertida, ens porta de camí; abans ens convida a esmorzar en una masia autèntica rodejada d'una natura suau i acollidora, tant com la seva família.
 
 
Ens posem a esmorzar, (d'aquí ve el títol de l'article): pa amb tomàquet, alls, olives, tonyina, xoricets amb sidra, truites de carxofa i albergínia, i una altra de patates, tot plegat regat amb vinet, suc de fruites o aigua.
 
 
Comença l'aventura: preparem els cavalls... primer els anem a buscar, juguen a fet i amagar amb nosaltres, ens veuen, ens defugen, ens envolten de lluny, es mostren lliures amb l'orgull de qui sap que una embranzida des del seu llom ens pot abocar a un destí obscur, i amb la innocència i la bondat de qui sap que mai no ho faria amb mala fe.
 
 
La Txell rumia i ens assigna un cavall o euga a cadascú; els noms d'alguns que recordo són: Terra, Foc, Famoso, Iris... Els toquem, els acariciem, parlem amb ells i els respatllem (això fa que ens analitzin). Els posem la sella.
 
 
Vam començar al pas per camins de pista, bosc... ens vam endinsar en un corriolet amb una bona baixada estreta plena de pedres . Després d'uns moments de tensió provocats per la inseguretat dels genets novells (i no llegeixo a ningú), vam arribar a una esplanada ombrívola. El dia era clar, calorós a ple sol per l'època de l'any, amb pols acumulada per la sequera, boscos d'arbres baixets, pins, alzines... vistes precioses, pujols atapeïts de verdor, ombres protectores del vent i del sol. Els nostres transportadors s'adaptaven molt bé a nosaltres, anàvem al trot i al pas. Cavalcar, el que es diu cavalcar, no, de moment, malgrat la impaciència d'algun expert que ho trobava a faltar.
 
 
Sorpresa! Arribem a la cata de vins, un de blanc i un de negre, ecològics 100%. Boníssims. Ens van explicar tot el procés i l'elaboració; com la natura ens ofereix els seus fruits amb saviesa i paciència. Vam menjar una mica més, dos patés amb torradetes per passar els vins. El camí de tornada va ser un bon tros animat, ja ens havíem fet una mica més experts com a genets, i a estones, trotàvem, cosa que feia que els cavalls comencessin a suar i es permetien amb confiança mostrar el seu caràter i les relacions que tenien entre ells: algunes cosses inofensives de qui no vol que li passin al davant (la veritat és que bèsties i persones no som tan diferents en aquesta societat). I així anàvem fent giragonses.
 
 
De cop i volta va arribar un moment d'aventura: quatre genets disposats a donar-ho tot: l'eco d'una veu llunyana va cridar “Acció” i van aparèixer de repent: John Wayne, Clean Eastwood, Robert Redford i Richard Wigmar, l'un darrere l'altre ens avançaren fent una mostra de la seva experiència.
 
 
Els vam veure com s'allunyaven i tornaven mentre descavalcàvem i trèiem la sella als nostres companys d'aventura. Els raspallàvem a contrapèl perquè se'ls eixugués la suor amb els últims rajos de sol de la tarda, els agraíem la seva companyia i el seu impagable servei acaronant-los i parlant-los. Els vam portar seguidament a la seva “porta” i de seguida es van posar a beure aigua, pobrets.
 
 
La calçotada!
 
 
Ens trobem davant nostre una taula parada, sortien de la cuina feixos de calçots, porrons de vi negre i rosat, salsa romesco, botifarrons, seques amb botifarra, cansalada, xurrasco taronges, crema catalana, neules, coca amb xocolata i cafè. Aneu entenent el títol encara més oi? Se'ns fa fosc, tenim converses agradables i bona companyia, la dels excursionistes de la secció antics i nous i la de la família que ens ha acollit amb professionalitat i amabilitat. No gaire més tard de les 6 de la tarda ens acomiadem i marxem per camins asfaltats i vehicles metàl·lics de quatre rodes.
Cavalls  arribats de Cardona ultima població caiguda durant  la guerra de successió, participant amb la ruta eqüestre “La Travessa del Tricentenari” i rendint un homenatge al Fossar de les Moreres als caiguts de 1714
Tornar al contingut | Tornar al menú principal