Calçotada a cavall 2018 - Federació Catalana de Turisme Eqüestre

FEDERACIÓ  CATALANA  DE  TURISME  EQÜESTRE
Carrer Montseny, 1 Masia de Can Ratés
08398 - Santa Susanna
Barcelona
FEDERACIÓ  CATALANA  DE  
TURISME  EQÜESTRE
Anar al contingut

Calçotada a cavall 2018

Records de sortides

SORTIDA EQÜESTRE:     Can Trulls, 28 de gener de 2018

 
El passat  mes de gener, va tenir lloc pels voltants de Viver i Serrateix, a la masia Can Trulls, la sortida anual de la secció eqüestre de l’AEC,  anomenada “Cata de vins i calçotada”.
 
Per primer cop, i després de molt insistir-me en Miquel Casas, hi vaig anar. Tota una experiència.

 
Només arribar teníem preparat per a esmorzar un bon tiberi: embotits, truites, amanides...  i una bona cassola de cap i pota! Ja em va començar a agradar el tema eqüestre, tot i que era el primer cop que  muntava a cavall.  Acabàrem d’escurar els plats i vam anar al pati a buscar els cavalls. Sí, tal com sona, els vam anar a cercar pels camps que hi ha al voltant de la masia.

 
Pregunta de la Txell, la nostra guia i experta en el tema. -Qui te experiència en muntar a cavall?  Bé, gairebé tots els meus companys ja ho havien provat algun cop. Per cert, no he parlat d’ells!!.   Érem a prop d’una quinzena, el 85% família d’en Miquel Peinado, la resta en Casas, en Quimet, en Jep i un servidor, l’únic que mai havia fet aquest esport.
 
A la pregunta de la Txell, jo li vaig ser sincer i vaig confessar-li que mai havia muntat a cavall. Resposta: -No et preocupis, tu muntaràs el “Famoso”.  Famoso? el nom em va agradar, però en veure la grandària de l’animal, vaig començar a tenir dubtes seriosos de si arribaria d’una peça a la calçotada.

 
Després de raspallar-lo li anava dient unes paraules a cau d’orella, tot i que hem feia mirades de no entendre res del que jo li demanava. Pietat, tan sols pietat, li vaig suplicar.

 
Va arribar l’hora de muntar i escoltar tota mena d’explicacions dels entesos. Au!  Amunt! Amb una mica d’embranzida i l’ajut  d’una empenteta al cul  ja vaig estar dalt del “Famoso”. Vaig intentar que es bellugués, però era impossible. Semblava de cartró, no es movia ni un mil·límetre. Tan sols va començar a caminar quan va veure que la colla es posava en marxa. Realment la sensació era que manava ell i jo era un paquet a transportar. Ara bé, a mesura que anàrem agafant-nos confiança  vaig pensar que ens entendríem. La passejada va ser força tranquil·la; tret d’alguna “trialera” per on no hagués baixat mai ni en bici!  El Famoso va anar amb pas segur, molt més que jo, tot i que li tenia confiança.

 
Va arribar l’hora del tast de vins. El lloc era preciós, a tocar de les vinyes, un bon “solete” i un bon vi. Blanc i negre, a quin millor, acompanyat de pastetes i foie gras. Els cavalls van quedar lligats al bosc menjant tot el que trobaven al seu voltant.

 
Tornàrem a muntar per a fer el retorn a la masia. Com que ja tenia una mica d’experiència em vaig veure capaç d’enfilar-me jo sol. Vaig posar el peu esquerre dins l’estrep, que Deu n’hi do el que costa, ja que, com he dit, el Famoso deu fer més de metre vuitanta d’alçada.  Bé doncs, un cop el peu dins al maleït estrep, vaig començar a donar-me empentetes amb la cama que encara tocava a terra. I dic encara perquè per poc vaig estar volant pels aires. Es a dir, vaig donar-me tanta empenta que vaig acabar sortint per l’altra banda del cavall. Quina nata!!! Evidentment tothom va riure de valent. Al segon intent tot va sortir perfecte i vàrem reprendre el camí de tornada... ja tot amb més tranquil·litat. Ah no! Un altre ensurt: vàrem trobar un toll d’aigua i els cavalls volien beure i jugar. Tant volien jugar que el cavall d’en Quimet s’hi va ficar dins amb ell a sobre; semblava ben bé una pel·lícula de l’oest quan el cowboy creua el riu i només es veu el cap del cavall i del genet!

 
Ja estàvem arribant al final de l’excursió. Els més  valents volien galopar i quan ja érem al final de la recta que arribava a la casa van fer un tomb enrere i com si estiguessin al hipòdrom, a la veu de JA!!, van sortir a tota pastilla per veure qui guanyava. Imagineu qui va ser?  Amb un 85% de Peinados... el premi estava cantat i merescut!!!

 
Vàrem treure els estris dels cavalls, els tornàrem a raspallar, els portàrem un altre cop al camp i ràpid cap a taula on ens esperaven els calçots i la carn a la brasa!

 
Es tota una experiència  això de anar a cavall; repetiré, segur que repetiré. Ah!! sempre que el “Famoso”  estigui lliure i em reconegui.  Ens hem fet bons amics i serà difícil que oblidi el salt de “PLINTON” que li vaig fer.

 
Per cert, tant de relat i no us he dit allò típic dels km. recorreguts, el desnivell, el grau de dificultat... ho sento, però tenia tanta feina en contemplar el paisatge que no vaig prendre apunts.
 
PD: Us encoratjo a participar i gaudir de les sortides de la secció Eqüestre, tota una vivència.     
 
 
                                                                                                                   Pere Mansilla
Cavalls  arribats de Cardona ultima població caiguda durant  la guerra de successió, participant amb la ruta eqüestre “La Travessa del Tricentenari” i rendint un homenatge al Fossar de les Moreres als caiguts de 1714
Tornar al contingut